Una posta de sol a Blanes.

 És evident que aquesta aquarel·la no l'he pintat al natural, prové d'una foto que jo mateix vaig

fer l'estiu passat. Convalescent d'un constipat, no hi ha millor teràpia que

entretenir-se i pintar un treball complicat. Penso que l'atmosfera està prou aconseguida.

A la sortida del sol a Barcelona.

 

 

Naturalment m'ha servit de patró una foto. Si intentés pintar al natural, només en preparar 

la paleta, el sol ja estaria molt amunt de l'horitzó

 

Panoràmica sobre Barcelona des de Montjuïc.

 

Interior del temple de La Sagrada Família.

 

Ja fa temps que vaig pintar aquesta aquarel·la... més que res a causa de que l'església de Gaudí, d'insòlita arquitectura i fama mundial, segueix admirada i alimentada pel turisme internacional. 

Un aspecte del port de Barcelona.

Una soca d'arbre.

 Aquest matí m'hi he posat, certament per no aburrir-me, tot fent temps abans d'una visita.

He encertat el tema i la manera de tractar-lo. L'escenari era, però, un jardí de ciutat... Així és que l'he fet més "selvàtic".  

A La Rambla, el monument a Serafí Pitarra.

 Dibuixat al natural i pintat a casa. El ciclista el vaig treure d'una foto feta apart 

i afegida a la composició per donar-hi més calidesa.